Logo

Escrits de Personalitat

Sant Francesc d’Assís i la renovació de l’Esglèsia

Un dels sants més importants i significatius que celebrem al mes d’octubre és Sant Francesc d’Assís, conegut com “il poverello”; no hi ha cap dubte que es tracta d’una de les figures principals de la història de la espiritualitat de l’Esglèsia per l’impacte que va tenir a la seva època i per la influència que la santedat de la seva vida ha deixat sentir a tots els temps i també al nostre. I és que Sant Francesc és i serà sempre una figura actual.

Hom ha dit que Sant Francesc és el Sant que s’assembla més al Crist. Val a dir que tots els sants, per la fidelitat a l’Evangeli, s’assemblen al Crist i que en ells es destaquen uns aspectes determinats que fan que siguin per a nosaltres models a imitar. En Sant Francesc són molts els aspectes de la seva vida i de la seva persona que el configuren a Jesucrist: l’obediència a la voluntat divina, la plena confiança en Déu com a Pare, la recerca de la vida fraterna en comunitat, l’obertura a l’Evangeli i el seguiment del Senyor en la seva Encarnació i Naixement a Betlem fins a vessar la seva sang a la creu. Sant Francesc va rebre de Déu el do dels estigmes, les llagues de la Passió del Crist que es van marcar a la seva carn.

Tots recordarem a l’Evangeli l’episodi del Jove ric, el qual, després de sentir la invitació de Jesús a deixar-ho tot, vendre-ho i donar els diners als pobres, va marxar trist perquè no es volia desprendre pas de les riqueses. L’interés que tenia per Jesús es va esvair i no va ser capaç de seguir-lo. ¿Havia fracasat Jesús? ¿Havien caigut les seves paraules en un sac foradat? De cap manera! Perquè molts altres joves, en diverses èpoques van escoltar aquesta mateixa crida a través de l’Evangeli i van respondre afirmativament a Jesús, entre ells Francesc D’Assís.
Amb una actitud humil, il poverello va propiciar una reforma de l’Esglèsia del seu temps, sempre en fidelitat i obediència al Papa i al bisbe de la seva època, perquè Francesc era un home de comunió. Aquestes són les actituds que hem de tenir nosaltres a l’hora de treballar per la renovació de l’Església del nostre temps.

Força i coratge no és el mateix, però ambdòs són imprescindibles per a la conversió

És necessari tenir força per a ser ferm, però és necessari coratge per ser gentil.

És necessari tenir força per a defensar-se, però és necessari coratge per plantar cara.

És necessari tenir força per a guanyar una guerra, però és necessari coratge per buscar la pau.

És necessari tenir força per estar correcte, però és necessari coratge per ser bondadós i misericordiós.

És necessari tenir força per a superar els obstacles, però és necessari coratge per mantenir l’equilibri àdhuc enmig d’enganys i traïcions.

És necessari tenir força per a sentir el dolor d’un amic, però és necessari coratge per reconèixer les pròpies debilitats.

És necessari tenir força per a suportar un conflicte, però és necessari coratge per lluitar contra ells.

És necessari tenir força per a suportar la solitud, però és necessari coratge per demanar suport.

És necessari tenir força per a estimar, però és necessari coratge per ser estimat.

És necessari tenir força per a sobreviure, però és necessari coratge per viure.

Si sents que et falta la força i el coratge, vulgui Déu que algun cirineu pugui abraçar-te avui amb el seu calor i Amor!

I que amb el vent de l’Evangeli, pugui arribar-te una veu que et dirà que hi ha un Amic, Crist, que viu entre nosaltres i que mai no t’abandona si tu poses la força i el coratge necessari.