Logo

Escrits de Personalitat

Força i coratge no és el mateix, però ambdòs són imprescindibles per a la conversió

És necessari tenir força per a ser ferm, però és necessari coratge per ser gentil.

És necessari tenir força per a defensar-se, però és necessari coratge per plantar cara.

És necessari tenir força per a guanyar una guerra, però és necessari coratge per buscar la pau.

És necessari tenir força per estar correcte, però és necessari coratge per ser bondadós i misericordiós.

És necessari tenir força per a superar els obstacles, però és necessari coratge per mantenir l’equilibri àdhuc enmig d’enganys i traïcions.

És necessari tenir força per a sentir el dolor d’un amic, però és necessari coratge per reconèixer les pròpies debilitats.

És necessari tenir força per a suportar un conflicte, però és necessari coratge per lluitar contra ells.

És necessari tenir força per a suportar la solitud, però és necessari coratge per demanar suport.

És necessari tenir força per a estimar, però és necessari coratge per ser estimat.

És necessari tenir força per a sobreviure, però és necessari coratge per viure.

Si sents que et falta la força i el coratge, vulgui Déu que algun cirineu pugui abraçar-te avui amb el seu calor i Amor!

I que amb el vent de l’Evangeli, pugui arribar-te una veu que et dirà que hi ha un Amic, Crist, que viu entre nosaltres i que mai no t’abandona si tu poses la força i el coratge necessari.

Fes la prova i no t’en penediràs

Ningú no aplaudeix la flauta després d’un concert, només aplaudeixen al flautista. Aplaudeix i reconeix al Flautista de la teva vida

Quant de temps passem en les nostres vides, pensant que el que aconseguim, ho fem pels nostres propis mèrits, o per la nostra capacitat de fer les coses!

Quant de temps empra molta gent aparentant, cuidant de la façana, fingint el que no són, actuant amb una doble personalitat, actuant per davant d’una manera i per darrere d’una altra i traient pit! Però no s’adonen del ridícul que fan i de la pena que donen?

És l’esperit farisaic que va combatre Crist. Quant dany que es fan a si mateixos i a la comunitat! I és que: ningú no està més buit que aquell que està ple de si mateix. I ningú està més ple de Déu que el que està buit de si mateix.

Quanta necessitat tenim de comprendre que en les nostres vides l’artista és un altre!

Que no som més que simples instruments inútils sense el Músic. Inútils però molt necessaris per a la melodia de l’amor de Déu.

Dóna’t un temps avui, i no siguis com el martell que es creu la millar de les eines, quan per si mateix, no pot fer res. Obre els teus ulls i fixa’t d’una vegada que sense posar en pràctica en la teva vida l’Evangeli, et converteixes en una molèstia per al Regne de Déu.

De debò et creus autosuficient perquè ets molt pietista i molt complidor?

Què equivocat que vas! Sense amor sincer i sense anar per la vida de front no ets res ni ningú!

Acudeix a la intimitat amb Déu en els teus problemes i dificultats, en les falsedats que tu mateix has creat entorn teu i vols fer creure als altres com a veritats.

Moltes vegades no s’és autèntic tal com demana l’Evangeli, perquè no s’està disposat a reconèixer que som la flauta i no el Flautista.

Som-hi! reconeix humilment la teva necessitat de Déu per portar la teva vida pel bon camí. I no t’enganyis per més temps amb tanta aparença i vanaglòria.

Però no veus que el temps posa a cadascun al seu lloc? Si no canvies, després hauràs de fugir o baixar el cap avergonyit.

Fes la prova i no t’en penediràs. Canvia, que encara ets a temps.