Logo

Escrits de Pregària

No coneixem un altre Nom

Conversión de San Pablo

Jesús es va aparèixer als Once i els hi va dir: aneu per tot el món, anuncieu la Bona Notícia a tota la creació. El que cregui i es bategi, es salvarà. El que no cregui, es condemnarà. I aquests prodigis acompanyaran als qui creuen: llançaran als dimonis en el meu Nom i parlaran noves llengües; podran prendre les serps amb les seves mans, i si beuen un verí mortal no els hi farà cap dany; imposaran les mans sobre els malalts i els guariran. (Mc 16, 15-18).

Aquestes paraules del diví Mestre ens fan captar millor una realitat molt profunda que professem en la nostra Fe: que Jesús és Déu veritable i que Ell es col·loca al centre de la Creació com el pastor que ens crida a descansar en el seu sant Cor. Les paraules de Crist no les diu qualsevol. En el Credo diem que el Senyor Jesús és el Fill únic de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles: Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare. Aquesta gran veritat ressona en les paraules del Mestre citades més amunt.

Això ens fa avui pensar en el testimoniatge de sant Pau, i en el que podem donar i viure nosaltres. L’Apòstol es va trobar amb Jesús de camí a la ciutat de Damasc, aquell a qui ell perseguia amb totes les seves forces es presenta com algú ple de llum i com algú celestial. Però al mateix temps Jesús és algú de la terra, perquè es deixa perseguir i atacar en els creients. Sant Pau es troba directament amb Crist i la seva vida canvia per complet; se sent estimat pel Senyor, perdonat i enviat a anunciar un nom, el de Crist, un sol poder sobre la faç de la terra, el de la Creu gloriosa. A la vida de sant Pau veiem reflectides les paraules de Crist als onze: només el baptisme i la fe en Crist ens podran salvar. Aquest algú desconegut que és Déu s’ha fet conegut, té un nom propi i un rostre, és Jesús. I, compte, no és algú més, és l’únic Salvador.

En relació amb la nostra vida, podem preguntar-nos: Què vol dir això per nosaltres? Vol dir que tampoc per a nosaltres el cristianisme és una filosofia nova o una nova moral. Només som cristians si ens trobem amb Crist. Certament no se’ns mostra d’aquesta forma irresistible, lluminosa, com va fer amb sant Pau per convertir-lo en Apòstol de totes les gents. Però també nosaltres podem trobar-nos amb Crist en la lectura de la sagrada Escriptura, en l’oració, en la vida litúrgica de l’Església. Podem tocar el cor de Crist i sentir que ell toca el nostre. Només en aquesta relació personal amb Crist, només en aquesta trobada amb el Ressuscitat ens convertim realment en cristians. Així s’obre la nostra raó, s’obre tota la saviesa de Crist i tota la riquesa de la veritat. Per tant orem al Senyor perquè ens il·lumini, perquè ens concedeixi al nostre món la trobada amb la seva presència i perquè així ens doni una fe viva, un cor obert, una gran caritat amb tots, capaç de renovar el món. (Benet XVI).

La contemplació, la gran absent

Deia Màxim el Confessor,

La contemplació és una acció en potència, i l’acció és una contemplació activa; la virtut és la manifestació del coneixement, i el coneixement és una força que protegeix la virtut.

Coneixeràs molta gent que en l’actualitat es mou molt, treballa en excés. No deixen cap temps lliure per a la seva vida. Fins els mateixos diumenges es lliuren a fer treballs extres per guanyar més.

Caminen amb mal humor. Arriben rendits a les seves cases i ni es relacionen amb els seus fills. Perden la seva vida en la simple i pura activitat.Són els activistes per excelència. No obstant això, la contemplació -que han deixat totalment- és l’única arma que tenen per fer contrapès a tanta activitat.

La combinació d’acció i contemplació o contemplació i acció es tradueixen en una tranquil·litat gran en la persona. I a més a més en un coneixement gairebé perfecte de la vida, de les persones i dels esdeveniments que cada dia succeixen en la societat.

Una persona que empra temps en la contemplació, guanya molts enters cada dia en el seu desenvolupament personal:

  • No es perd en la confusió del món.
  • Trepitja terra ferma i al mateix temps orienta les seves passes cap a valors que mai no moren i que tenen una projecció en la nova vida.
  • Qui s’habitua a combinar sàviament aquestes dues coses està alliberant i il·luminant cada dia el seu cor.
  • Igual que la flama consumeix la matèria, el foc de la meditació detinguda, reflexiva i amorosa, transporta a la persona a la perfecció del seu ésser.

És llavors quan un està preparat per demanar-li a Déu present en el Santíssim Sagrament:

  • Un tros de terra, per posar la meva planta.
  • Una petjada sàvia que condueixi la meva.
  • Un estel que m’il·lumini, per saber que Tu em mires.f
  • Sobre el meu front un sostre i sota el sostre una flama.
  • Un pa que mai no falti i un amic senzill.
  • L’amic que sigui com el pa: alegre, bo, càlid.
  • El pa com l’amic: suau, comprensiu, benigne.
  • Salut, però no tanta com per oblidar que haig de morir algun dia.
  • El teu Fill, que m’ensenyi que estic creat a la teva imatge i semblança.
  • Assossec en l’esperit per no perdre’m en allò mundà.
  • Gratitud en l’ànima… per la llum de cada dia.
  • Un Racó en el Cel on niar les meves ànsies.

Això et demano, Senyor,… i al final de la meva vida …
Donar-ho tot per amor, per rebre el que em tens preparat.