Logo

Escrits de Pregària

La pregària de Jesús

En la pregària de Jesús hi ha una estructura que bé ens podría servir d’exemple:

1.- Començar amb Déu:

Pare nostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom. Vingui el teu regne. Faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.

Al començar la pregària dirigint-nos a Déu, reconeixem que Ell és el nostre Pare i creador, que està al cel. Sant és el seu nom. D’Ell és el regne i tota la seva realitat. Que es compleixi la Seva Santa voluntat al cel i la terra. És a dir, en la pregària, ens dirigim al Déu Totpoderòs.

2.- Expressió de la necessitat:

El pa nostre de cada dia, doneu-nos-el avui

Aquest és el moment de demanar amb confiança. manifestant les nostres necessitats: pa, treball, vivenda, pau, sanitat, prosperitat, alliberament, protecció divina. Aquesta confiança deu ser producte de la nostra fe, sabem que el Senyor no ens abandona. Ell ens ha dit:

l jo us dic: Demaneu, i rebreu; busqueu, i trobareu; truqueu, i se us obrira. Perqué tothom qui demana, rep; i el qui busca, troba; i al qui truca, se li obrirà (vv.9-10).

Més encara, Ell actua com un pare amorós que ens estima per sobre de totes les coses:

¿Quin pare, d’entre vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? ¿O si li demana peix, en comptes de peix, li donara una serp? ¿O si li demana un ou, li donara un escorpí? Doncs si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, ¿quant més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui li ho demanen? (vv. 11-13).

3.- El perdó:

l perdoneu el nostres pecats, perque també nosaltres perdonem a tots els qui ens deuen. l no permeteu que caiguem a la temptació, ans deslliureu-nos del mal.

Aquesta és una necessitat espiritual, necessitem reconciliar-nos amb Déu i amb el proïsme; tenim fam i set de la paraula de Déu i de la seva misericòrdia. Tenim molts deutes que pagar i d’altres per cobrar. Si com a éssers humans som capaços de perdonar els deutes, quant més Déu de perdonar les nostres faltes contra Ell i contra el pròxim.

4.- Poder per véncer el mal:

l no ens deixis caure a la temptació, ans deslliureu-nos del mal.

Devem sempre demanar protecció divina al nostre Pare Déu. Estem exposats als atacs del maligne. Devem estar protegits amb l’armadura de Déu, per sortir vencedors ia la batalla (Efesis 6:10-18). Avui els atacs del diable són terribles i cada cop més sofisticats. La temptació plana sobre el nostre medi ambient. Molts són els que cauen diàriament i no saben com aixecar-se. Només el poder de Déu podrà salvar les nostres vides indefenses. Tlnguem en compte aquesta pregària:

iOh Déu totpoderós! ¡La carn és dèbil, el diable és fort! ¡Ah, Déu, Déu meu! Et demano que estiguis junt amb mi contra la raó i la saviesa del món. Fes-ho, doncs solament tu ho pots fer…

Aprenem de Jesús, tota la seva vida fou una vida de pregària i de consagració. Ens ensenyà que la pregària és la millor manera de relacionar-nos amb el nostre Pare Déu, d’una manera íntima i personal.

Preguem sempre en tot moment i lloc; suplicant en tot moment, en l’Esperit, la protecció divina.

Deu regles per pregar amb senzillesa

1. Pren-te cada dia uns minuts de temps per estar a soles i en pau. Relaxa el teu cos, el teu cap i el teu cor. Déu és el més important a pesar de tot el que ens passi per la ment o ens succeeixi durant el dia, ¿Al cap i a la fi no és el teu creador?

2. Parla amb Déu amb senzillesa i naturalitat, conta-li tot el que et preocupa. No fa falta que utilitzis fórmules estranyes. Parla-li en les teves pròpies paraules. Ell les entén molt bé. I no fa falta que utilitzis molta xerramenca.

3. Entra en diàleg amb Déu quan estiguis a la feina diària. Tanca els teus ulls un parell de segons on estiguis: al negoci, a l’autobús, a la teva taula de treball. Perquè allí també Déu t’acompanya.

4. Convenç-te d’aquesta veritat: que Déu és amb tu i et vol ajudar. No és que tu estiguis sempre assetjant Déu per a que et doni la seva benedicció: és al revés, és Ell el qui vol beneir-te.

5. Prega amb la seguretat de que la teva oració, serà escoltada i eficaç, més enllà de les terres i els mars, i que protegeix a les teves persones estimades allà on estiguin, i fes que també a elles els arribi l’amor de Déu a través de la teva oració. Però no imposis a Déu cap condició.

6. Quan preguis, primer fes silenci, després escolta i sols en tercer lloc parla tu. Però sigues sincer per a que puguis comprendre el que Déu et dirà. Abans de que li ho diguis, Déu sap el que necessies.

7. Sempre has de constatar que quan et poses a pregar, estiguis disposat a acceptar la voluntat de Déu, qualsevol que sigui, ¿no ho pregues en el Pare Nostre? Suposo que penses i saps el que significa quan el pregues, ¿no?

8. Quan pregues, deixa-ho tot en les mans de Déu. Demana que et doni forces per fer tot el que et sigui possible, i la resta, deixa-li-ho a Ell. Però no pensis que pregar és demanar a Déu que faci el que a tu et correspon.

9. Digues una paraula d’intercesió per aquells que no t’estimen bé o que t’han tractat malament. Això et donarà forces de manera extraordinària. ¿No ens va demanar Jesús que preguéssim pels enemics?

10. Cada dia hauries de dir una oració per la pau, no només la del món, sinó per la teva pau interior, no sigui que el teu comportament o el dels demés, te l’hagi robat. I si perds la pau interior, et converteixes en una marioneta a mercè del vent que corre.

El consell més senzill és aquest: parla amb Déu com si estigués assegut amb tu en una cadira, com si acabés d’entrar a l’habitació i digués: ¿Què vols que faci per tu? Però si no et poses davant Déu tal i com ets i disposat a rectificar, no diguis que creus en Déu. No et menteixis a tu mateix.