Logo

Que quedi ben clar

f87-el-buen-pastor-murillo

Cap altre pot salvar; sota el cel, no se’ns ha donat un altre nom que pugui salvar-nos (Ac 2, 12).

El testimoni de l’apòstol Pere al llibre dels Fets dels Apòstols és impressionant (lectura recomanada). Un pobre pescador s’erigeix en el nou líder capaç de plantar-se davant el sanedrí, de ser alliberat de la presó per un àngel i anar-se’n, tot seguit, al Temple a predicar a Crist, o de proclamar als quatre vents (com veiem avui) que no hi ha un altre nom que ens salvi que el d’un tal Jesús, natzarè, galileu. Sembla una mica desgavellat i impossible de creure, però és que Pere està proclamant amb força de dalt que li van ensenyar els seus amargues llàgrimes: la dada central de la fe, el que ell ha viscut en carn pròpia: que Jesucrist ha mort pels nostres pecats, ha complert tota l’Escriptura i que està viu, ha ressuscitat. Si mirem l’escena amb totes aquestes dades, veiem com Crist ha tocat el cor d’aquest home i que l’ha transformat, l’ha fet bandoler per als jueus, però també l’ha constituït en heroi de la fe, perquè Pere és dels senzills i petits. Les paraules del mateix Sant Pere ho expliquen bé: hi ha algú, un nom, un rostre, tot canvia, Déu ha vençut la nostra ignorància: “doncs, quedi ben clar a tots vosaltres ia tot Israel que ha estat en nom de Jesucrist Natzarè, a que vosaltres vau crucificar a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts “(Ac. 4,9).

Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles, l’assalariat, que no és pastor ni amo de les ovelles, veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop fa estralls i les dispersa; i és que a un assalariat no li importen les ovelles (Jn. 10, 11-12).

Contemplem avui a Crist com el Bon Pastor, només ell ens coneix i és capaç de guiar-nos fins als verds prats de la vida. Quina és la seva característica pròpia, què és el que diferencia Jesús del que no és veritable pastor: que ell dóna la vida per les seves ovelles, no dóna del que li sobra ni dóna a mitges, dóna sense reserves, fins al punt de perdre la pròpia vida. Una altra característica, és que Jesús no té por dels llops, per què? doncs perquè el Pare l’estima i li tornarà la vida. Crist lluita contra els llops, contra els assalariats i contra els nostres propis desvaris. Ell ha arribat fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres i per això nosaltres tenim vida i pastures abundants. Se’ns ha obert la porta de la cleda que romania inexpugnable.

Podem apreciar una similitud entre Crist Nostre Senyor i sant Pere. Tots dos estimen al Pare, aquesta és la clau. Els dos l’han conegut, l’han vist (de diversa manera) i per tant no tenen por de perdre la vida, ja que la recobraran amb escreix. Pere ha cregut perquè ha conegut Crist i ha estat patit i perdonat per ell. D’aquesta manera es dissipa la por i es converteix en un bon pastor, pot arribar a qualsevol lloc i dir: obeïu Déu abans que als homes. Recordem Sant Joan Pau II, incansable, orant, agosarat, pelegrí, apòstol, radiant d’alegria. La trobada amb Crist transorma als homes, i a alguns ell els crida a ser pastors, demanem per tots ells.