JacopoBassano

“Quan us dic d’imitar a l’apòstol Pau, no és que us digui: Ressusciteu als morts, guariu als leprosos. Sinó que us dic allò millor: tingueu caritat. Tingueu el mateix amor que animava a sant Pau, perquè aquesta virtut és molt superior al poder de fer miracles. Allà on hi ha caritat, el Fill de Déu regna amb el seu Pare i l’Esperit Sant. Ell mateix ho ha dit: «On dos o tres estan reunits en el meu nom, allí estic jo enmig d’ells». Estimar és trobar-se units, és el caràcter d’una amistat tan forta com real. Em direu: És que hi ha gent tan miserable com per no desitjar tenir el Crist enmig d’ells? Sí, nosaltres mateixos, fills meus; el fem fora d’entre nosaltres quan lluitem els uns contra els altres. Em direu: Què dius? No veus com estem reunits en el seu nom, tots dins les mateixes parets, en el recinte de la mateixa església, atents a la veu del nostre pastor? No hi ha la més petita dissensió en la unitat dels nostres càntics i pregàries, escoltant junts al nostre pastor. On està la discòrdia?

Sé bé que estem en el mateix ramat i sota el mateix pastor. I no puc plorar més amargament… Perquè si en aquest moment esteu pacífics i tranquils, en sortir de l’església aquest critica a l’altre; un injuria públicament a un altre, un es troba devorat per l’enveja, la gelosia o l’avarícia; l’altre medita la venjança, un altre la sensualitat, la duplicitat o el frau. […] Respecteu, respecteu doncs, aquesta taula santa de la qual combreguem tots; respecteu el Crist immolat per tots; respecteu el sacrifici que s’ofereix sobre aquest altar enmig de nosaltres.” (Sant Joan Crisòstom).

Aquestes paraules ens expliquen bé la segona lectura de Sant Pau: tenim un deute d’amor amb Crist i amb els germans, doncs què una altra cosa voldríem fer després de viure el sacrifici de Jesús en l’altar per nosaltres? Si Crist no condemna, tampoc nosaltres, si Crist sap fer noves totes les coses, també nosaltres creiem en el poder eficaç de la caritat, de l’amor (el nostre, i el de Déu en nosaltres). Déu us convida a ser com Ell, al fet que no hi hagi diferència entre els nostres càntics i pregàries, i la nostra vida. Desitgem ser com el Senyor, coherents i unificats interiorment: el sacrifici de Crist per nosaltres interpel·la a viure així i a demanar-ho en l’oració.

“Us asseguro, a més, que si dos de vosaltres es posen d’acord a la terra per demanar alguna cosa, l’hi donarà el meu Pare del cel. Perquè on dos o tres estan reunits en el meu nom, allí estic jo enmig d’ells.” (Mt 18, 20).

El poder de l’oració és gran. Crist està enmig de nosaltres i vol que demanem com ell demana al Pare. Deixem a un costat les nostres pròpies forces per un moment, i exercitem en comunitat els nostres músculs espirituals de l’oració, ens portarem més d’una sorpresa.

Cap reflexió encara

Comparteix la teva reflexió