Logo

Ressucitar amb Crist implica que…

Mai no miris el món des de la teva ferida, sinó amb les bugies de l’amor.
Mai no et moguis tant que arribis a totes parts menys a la teva ànima.
Mai no somiïs el matrimoni o la vida consagrada només amb roses, posa-li també somnis als sacrificis i nusos al deure.
Mai no miris una dificultat com a impossible: sempre hi haurà una espai per seguir.
Mai no és tan important el que ha estat la teva obra, com el que va portar dins el teu procedir.
Mai no enlluernis amb el que diguis, fins a estar segur de no desencantar amb el que facis.
Mai no intentis dominar a ningú, ni tampoc imposar; perquè tampoc no et dominin ni t’imposin. Ofereix i només ofereix, aquí està el secret.
Mai no esperis l’èxit complet: hi ha molts trams de fracassos abans d’arribar al triomf.
Mai no t’apesaris perquè persones que et deuen molt, et paguin malament: apareixen unes altres que no et deuen res i et paguen amb abundància.
Mai no entris en la vida de ningú amb excés de confiança. Tots tenim un espai íntim on ningú no ha de penetrar sense ser-hi convidat.
No et sorprengui sentir solitud en els teus dies ennuvolats: la gent arriba quan el sol està en el seu apogeu. Però només l’amic veritable roman quan apareixen els nuvolassos.
No decideixis amb la ment apassionada. Espera, per prendre les teves conclusions, la serenitat d’una reflexió lògica.
No malbaratis l’aigua del teu cànti; és necessari portar-lo ple per quan la vida se’ns faci un desert i la set ens pugi des del cor.
Mai no et menyspreïs per ser una floreta silvestre: sense tu, les grans roses no es notarien.
Mai no et posis el timó a les mans sense ficar-te en el vaixell de Déu.
Mai no nodeixis l’amor amb grans xàfecs: és millor la rosada constant.
Mai no hi ha derrota tan trista com la que es dóna abans de començar.
Mai no menyspreïs la vellesa: ella és l’ull de la història, el cofre dels records, les llàgrimes dels seus dolors i la submissió de les seves limitacions.
Mai no et deixis vèncer per la naturalesa per justificar allò tort.
No et desanimis, i ajusta la vida al que had de viure, més que al que t’agradaria tenir per viure-la.
No busquis felicitat en el que compris ni en el que estudiïs. Les coses més importants de la vida no són les més palpables ni les més demostrables.
No et confonguis amb l’amor. Si les ferides no necessiten cura, ni les llàgrimes mocador, ni el cor recompensa, estàs estimant!
Mai no consideris a Déu com un armari, sinó com la llibertat que un s’imposa pel seu propi gust.
Mai no et queixis mentre tinguis facultats, amor, amistat, sustent i coratge per reconstruir-te. Estima la vida per no morir abans d’hora.
No et donis per vençut, que darrere de tu hi ha sempre una oportunitat esperant.
No et rendeixis, perquè la vida és un miracle!
I aquest miracle, Crist te’l va regalar amb la seva Resurrecció.

Feliç Pasqua de Resurrecció!