Logo

Tots es van omplir de l’Esperit Sant i van començar a parlar

pentecostes

L’Esperit Sant porta a plenitud l’obra del Crist, retorna a l’Església la unitat de la fe enmig de la diversitat de dons, i fa que la humanitat avanci pels camins de la concòrdia i parli un sol llenguatge: el de l’amor. ¡Avui necessitem tant la presència i l’acció de l’Esperit! Ell ens fa entrar en la unitat del Pare i del Fill que Jesucrist mateix ha demanat per nosaltres. És bo i agradable viure units els germans, però encara ho és més quan vivim cercant la unitat, que és la manera d’obtenir-la.

El dia de la Pentecosta, quan van rebre l’Esperit, els apòstols i els altres deixebles es van reunir en assemblea per decidir el futur de la comunitat.

Pere digué en un to seriós:

Germans, recordeu tots els ensenyaments de Jesús quan va viure entre nosaltres; era molt interessant i molt gran el que ens va dir, però ara cal que mirem la realitat. I la realitat és aquesta: que Jesús és mort i la seva persona no gaudeix de simpaties a la ciutat; per tant, aneu en compte en pronunciar aquest nom en públic i de dir que ha ressuscitat, perquè això ens portaria molts problemes. Ja veieu que ens hem quedat sols, per això cal que siguem prudents. No parleu directament del que Jesús ens ha ensenyat, parleu de coses que a la gent l’interessi i li agradi sentir: d’economia, de la vida social, de política, de l’educació dels fills, de la salut, del temps…, podeu parlar també de religió si ho feu d’una manera suau i discreta. I quan parleu, feu-ho de forma ambigua i diplomàtica, de manera que, si us acusen, sempre us pugueu defensar dient que no us han entès bé, que no era això el que volíeu dir, sinó una altra cosa.

Segurament us heu quedat perplexos en llegir això… Gràcies a Déu i afortunadament per a nosaltres, aquesta reunió no es va celebrar mai, sinó que va succeir tot el contrari: pregant units, els apòstols acolliren l’Esperit Sant que els donaria la força per ser testimonis de l’Evangeli. De la pregària van passar a la missió, parlant amb valentia en el nom de Jesús, que sempre portaven als llavis i al cor, i donant a tothom raó de llur esperança. Gràcies a aquesta intrepidesa nosaltres som avui aquí vivint la fe que ells ens han transmès. ¿No necessitarem també nosaltres aquesta força que només ens pot donar l’Esperit?

En donar-los l’Esperit, Jesús ressuscitat confia als apòstols l’encàrrec i l’autoritat de ser servidors de la reconciliació dels homes amb Déu. La mort i resurrecció del Crist és la font generosa del perdó dels pecats. El Senyor és l’Esperit, i allí on és l’Esperit hi ha alliberament. L’Esperit que planava damunt les aigües al començament de la creació del món ha portat un missatge alliberador en posar-se damunt els profetes, damunt Maria, damunt Jesucrist, damunt dels apòstols i damunt de cadascun dels creients. Al segle XXI encara hi ha molts esclavatges que afligeixen la humanitat, per això hem de treballar perquè l’Evangeli continuï il·luminant el món i obrint un camí d’esperança per a tothom. Siguem també nosaltres instruments de reconciliació, descobrint primer el mal, la por, l’egoisme, la comoditat i la covardia que nien en el nostre cor per demanar-ne perdó a Déu, i després actuem segons el gran ideal que ens proposa sant Francesc d’Assís, el qual, inflamat per l’Esperit de Jesús, desitjava ardentment i demanava a Déu ser instrument de pau, amor i concòrdia fraterna.