Logo

Un nou començament

plorgiotto

Els evangelistes descriuen amb llenguatges diversos la missió que Jesús confia als seus deixebles. Segons sant Mateu, han de «fer deixebles» que aprenguin a viure con Ell els ha ensenyat (Mt 28,19). Segons sant Lluc (Lc 24,47-49), han de ser “testimonis” d’allò que han viscut amb Ell. I sant Marc ho resumeix tot dient que han de «proclamar l’Evangeli a tota la creació» (Mc 16,15).

Els qui s’atansen avui a una comunitat cristiana no es troben pas directament amb l’Evangeli. En molts casos, allò que perceben és el funcionament d’una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden trobar clarament a l’interior d’aquesta religió la Bona Notícia que prové de l’impacte provocat per Jesús fa més de vint segles. Per altra banda, molts cristians tampoc no coneixen directament l’Evangeli. Tot el que saben de Jesús i el seu missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària escoltant catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l’Evangeli. ¿Com el podran proclamar llavors si no el coneixen en les seves mateixes comunitats?

El Concili Vaticà II ha recordat quelcom massa oblidat en aquests moments: «L’Evangeli és, en tots els temps, el principi de tota la seva vida per a l’Església». Ha arribat doncs el moment d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc en el qual el primer de tot és escoltar i acollir l’Evangeli de Jesús. No hi ha res que pugui regenerar el teixit en crisi de les nostres comunitats com la força de l’Evangeli. Només l’experiència directa i immediata de l’Evangeli podrà revitalitzar l’Església. D’aquí uns anys, quan aquesta crisi de vida i de fe, de la qual no ens n’acabem de sortir, ens obligui a centrar-nos només en allò que és essencial, veurem clarament que no hi ha res més important avui per als cristians que reunir-nos a llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics i treure’n d’ells les conseqüències pràctiques per a la nostra vida cristiana; el contacte vital amb l’Evangeli ens farà ser de debò deixebles de Jesucrist.

Ens cal creure en la força regeneradora de l’Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe, no pas per obligació, no pas com un deure, sinó com a irradiació i contagi. És possible introduir ja a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en grups petits, en contacte amb l’Evangeli, anirem recuperant la nostra identitat veritable de seguidors de Jesucrist.

Hem de tornar a l’Evangeli com un nou començament. Ja no serveix qualsevol programa o estratègia pastoral. D’aquí uns anys, escoltar junts l’Evangeli no serà ja una activitat més entre d’altres, sinó la matriu

des de la qual començarà la regeneració de la fe cristiana en les comunitats presents enmig de la nostra societat secularitzada.