Logo

Una crida de Déu als governants de la terra

pantocrator

Aquesta darrera setmana recentment terminada, el dimecres, llegíem a la Missa un fragment del llibre de la Saviesa que m’ha fet pensar molt:

Escolteu, doncs, vosaltres, reis, i tingueu seny; apreneu, governants d’arreu de la terra. Estigueu atents, els qui domineu multituds i us glorieu d’haver sotmès tantes nacions. El poder us l’ha donat el Senyor, la sobirania ve de l’Altíssim. Ell examina les vostres obres i escorcolla les vostres intencions. Vosaltres, que només sou funcionaris del seu regne, no jutgeu com cal, no guardeu les lleis ni us emmotlleu al voler de Déu. Per això, de sobte s’alçarà esfereïdor contra vosaltres, perquè als poderosos els espera un judici més sever. Un home qualsevol fa llàstima i és excusat, però els poderosos seran examinats amb gran rigor. El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè Ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom. Però els qui tenen poder seran escorcollats amb més duresa. Per això, sobirans, a vosaltres adreço les meves paraules, perquè aprengueu la saviesa i no ensopegueu. Els qui guarden santament les lleis santes seran tinguts per sants; els qui les han apreses tindran qui els defensi en el judici. Deliu-vos, doncs, per les meves paraules, anheleu-les i sereu instruïts com cal. (Sa 6,1-11).

¿Què pensar dels polítics i dels qui ens governen a la llum del que ens diu la Paraula de Déu? ¿Què dirien ells? La primera cosa que em ve al cap és que els nostres governants no estan per sobre del bé i del mal i que ells també s’hauran de presentar davant Déu el dia del Judici on hauran de donar comptes de la seva vida i de la seva gestió. En un món en què la moda i el criteri és marginar Déu de la vida pública i elaborar i aprovar lleis arbitràries, fetes més per satisfer l’esperit individualista i els capritxos egoistes de gent aburgesada més que no pas regular i fer possible el bé comú, no està de més llegir i recordar aquestes paraules, convertir-nos i pregar per la conversió dels qui tenen la greu responsabilitat d’organitzar i dirigir la vida pública amb un govern que sigui prudent i savi. Els poderosos de la terra poden actuar prepotentment i usar mètodes dictatorials, voler sotmetre i negar el dret d’objecció de consciència, però cal que recordin que «El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè Ell ha fet tant el petit com el gran».

Hi ha hagut persones cristianes de debò que han trobat el camí de la santedat en la vida política i en la gestió de la societat: sant Vladimir, sant Esteve d’Hongria, sant Ferran III, sant Tomàs More, i en dates recents Konrad Adenauer o Alcide de Gasperi. ¿On són ara els qui els haurien de succeïr? Certament no sembla pas que política, gestió de govern i santedat siguin compatibles, però aquesta visió és fruit d’una mirada molt parcial sobre la realitat i que desconeix la dimensió transcendent de l’ésser humà.