Logo

Veniu a nosaltres, Esperit Sant

Alegoría del Espíritu Santo en la Basílica de San Pedro, El Vaticano (Bernini)

La vida cristiana és una experiència impregnada per l’Esperit Sant. L’Esperit no té un rostre concret, però els seus noms ens parlen d’aquesta profunda presència seva en nosaltres i entre nosaltres: foc, aigua, esperit, alè, vent… L’única manera de pensar i viure en l’Esperit Sant és dir-li: «Veniu!». I és que per viure plenament en cristià, el necessitem amb urgència, perquè, com declarava el Consell Mundial de les Esglésies a Uppsala (Suècia), l’any 1968:

Sense l’Esperit Sant, Déu ens queda lluny; el Crist pertany al passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una organització més; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; l’obrar en cristià, una moral d’esclaus.

Crec que un dels grans problemes dels temps actuals és la carència d’una visió espiritual de la realitat en què vivim, la manca d’una mirada sobre la vida amb ulls de fe. En contrapartida i com a compensació, se’ns presenta un excés de materialisme en múltiples formes: productivitat i consumisme frenètics, visió desenfocada i, àdhuc desenfrenada, de la corporalitat i la sexualitat, oblit deliberat de valors morals, buit de contingut de les celebracions religioses, que per a molts signifiquen ben poca cosa apart d’una festa familiar i social. En un panorama així, ¿no fóra bo recordar aquestes paraules de Jesús: «L’home no viu només de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu»? L’Esperit Sant ens fa comprendre que estem cridats a un destí etern i ens impulsa a cercar Déu ardentment i a trobar les raons de viure en aquest món. Gràcies a l’Esperit podem treballar per una convivència més justa i més humana, on tota persona sigui considerada amb la dignitat que Déu li ha donat.

L’Esperit Sant ens fa lliures perquè el rebem de Jesucrist, que, amb la seva mort i resurrecció ens ha fet fills de Déu. I en la llibertat autèntica que ens dóna l’Esperit, comprenem la raó de la nostra relació amb Déu i amb els germans, puix que en això consisteix la religió veritable: en l’amor. La fe cristiana no neix pas d’unes normes que manin o prohibeixin, sinó de l’estimació, que ens fa seguir el camí de l’Evangeli amb entusiasme i coratge iens fa veure el que hem de fer a cada moment. Avui, com els apòstols, obrim el nostre cor a l’Esperit i testimoniem amb alegria, amb paraules i obres que el Crist ens ha salvat.