Logo

Escrits de Voluntat de Déu

Jesucrist, Rei de l’Univers

pantocrator

Jesucrist, Rei de l’Univers, se’ns manifesta com l’alfa i l’omega, el principi i la fi de totes les coses. Tot s’ha iniciat en el Crist i tot es recapitularà en Ell; mentrestant, es va realitzant la història de la humanitat i també la història personal de cadascú, com una anella de la cadena que va avançant vers el Regne de Déu.

Diu l’Apòstol sant Pau:

Ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. (1 Co 15,25)

aquesta frase denota que el Crist ja regna sobre la terra abans que arribi el dia de la seva manifestació gloriosa. Al Parenostre demanem: «Vingui a nosaltres el vostre Regne». Si contemplem la vida amb ulls de fe, ens adonarem que Déu acompleix aquesta petició. És cert que hi ha esdeveniments que oculten i enfosqueixen la realització del Regne de Déu a la terra; fets als quals nosaltres mateixos hi contribuïm sovint d’una manera directa o indirecta. Correm el risc d’acostumar-nos al mal i d’acabar convivint amb ell; «¿què hi farem?», diem, «¡la vida és així!» Ara bé, la pregunta que ens hauríem de fer no és: «Si Déu és bo, ¿per què permet el mal?», sinó aquesta altra: «Si Déu és bo i ha volgut portar-nos al Regne de la seva llum admirable, ¿per què els humans ens entossudim a viure en les tenebres?, ¿per què, en ocasions, som agents de mal en comptes de ser agents de bé?» El Crist ha vençut la mort i el pecat, però cada ésser humà ha d’associar-se personalment al misteri de la seva mort i resurrecció i deixar-se transformar per Esperit Sant; i fins que això no es realitzi, no desapareixeran l’odi i l’egoisme del món. Tanmateix, també hi ha moltes altres circumstàncies de llum que deixen entreveure la presència del Regne de Déu enmig nostre, com el raig de sol que s’obre pas enmig de les escletxes dels núvols.

La fe cristiana ens diu que no tenim la nostra morada definitiva aquí a la terra, sinó que la nostra ciutadania és al cel. Però, mentre vivim en aquest món, no ens en podem desentendre, sinó que som cridats a treballar per una societat més justa i fraternal, una societat que sigui reflex del cel nou i la terra nova que Déu ens atorgarà. El cel no es compra amb diners o amb influències, sinó que es va fent realitat i es viu a través de l’amor manifestat en els gestos de la vida quotidiana. Aquests gestos són signe de la comunió amb Déu i amb els germans. Només gaudirà del cel en la vida eterna qui el tingui ja aquí a la terra, dins del seu cor, i procuri fer de la vida dels altres un reflex d’aquest cel que estem cridats a compartir. La vida humana del Crist ha posat de manifest que Déu és Amor i Veritat que no tenen fi, la raó i el sentit de la nostra vida. Que Crist, vertader Déu i vertader home, regni sempre en nosaltres.

Invitacions

DiosInvita

La Saviesa s’ha fet un palau amb set columnes ben tallades, ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula; ha enviat les serventes, fa una invitació des del punt més alt de la ciutat. «Veniu aquí, gent inexperta, als qui no teniu seny us dic: veniu a menjar el meu aliment, a beure el vi que he preparat; aparteu-vos dels inexperts i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència». Proverbis 9,1-6.

La vida humana està feta d’invitacions constants de Déu a la comunió de vida amb Ell. La primera invitació ha estat el fet de crear-nos, de cridar-nos del no res a l’existència. Però l’home s’ha apartat de Déu pel pecat, i per això la segona invitació ha estat salvar-nos i cridar-nos novament a viure amb Ell. La comunió de vida amb el Senyor comença amb el penediment dels pecats i la conversió; després segueix amb el creixement en la fe, l’esperança i l’amor, els quals s’alimenten mitjançant la recepció de la Paraula divina i la participació en els sagraments.

En la celebració de l’Eucaristia el Senyor ressuscitat ens para la seva taula: ens instrueix amb la Paraula i se’ns dóna Ell mateix com aliment a través del do del seu Cos i la seva Sang. Cada diumenge, Jesucrist ens fa arribar la seva invitació i ens convoca en assemblea de germans. En el text que citem a l’encapçalament podem contemplar la profecia de la invitació del Senyor a convertir-nos i a anar cap a Ell, i podem veure també l’anunci del banquet que ens ha estat preparat. La resposta a la invitació de Jesucrist és el que des del començament ha caracteritzat l’Església; Fets dels Apòstols se’n fa ressò quan en aquest verset descriu en breus paraules la vida de la primera comunitat:

Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. (Fets 2,42).

Com a cristians, ens cal escoltar i respondre positivament a la invitació del Senyor a compartir la seva taula amb Ell i amb els germans en la celebració de l’Eucaristia cada diumenge. Però avui voldria posar l’èmfasi en un altre aspecte de les invitacions del Senyor: ser constants a «escoltar l’ensenyament dels apòstols», que ens ve avui per tres canals: la Predicació, la Catequesi i el Magisteri de l’Església. En començar el curs, la Parròquia, en nom de Jesucrist, llança la invitació a la catequesi a tots els nivells: nens, adolescents, joves i adults. Davant del fet social de la Primera Comunió, hi ha un gran interès per part de moltes famílies que els seus nens facin catequesi, ¡benvinguts siguin! Ara bé, ¿per què decreix l’interès per la catequesi quan ja s’ha celebrat la primera comunió?, ¿és que el Senyor Jesús no continua convidant-nos? ¡És clar que sí! ¿Per què llavors la convocatòria a la catequesi d’adults té tan poc ressò? La formació permanent i continuada, el creixement constant en la fe i la maduració en l’amor i l’esperança, ¿no hauria de ser una preocupació important per a tot deixeble de Jesús? En programar la catequesi de postcomunió, d’adolescents i joves i d’adults, la Parròquia convida a tothom en nom del Senyor, que ha vingut perquè en Ell tinguéssim vida (cf. Joan 10,10).