Logo

Escrits de Voluntat de Déu

Invitacions

DiosInvita

La Saviesa s’ha fet un palau amb set columnes ben tallades, ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula; ha enviat les serventes, fa una invitació des del punt més alt de la ciutat. «Veniu aquí, gent inexperta, als qui no teniu seny us dic: veniu a menjar el meu aliment, a beure el vi que he preparat; aparteu-vos dels inexperts i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència». Proverbis 9,1-6.

La vida humana està feta d’invitacions constants de Déu a la comunió de vida amb Ell. La primera invitació ha estat el fet de crear-nos, de cridar-nos del no res a l’existència. Però l’home s’ha apartat de Déu pel pecat, i per això la segona invitació ha estat salvar-nos i cridar-nos novament a viure amb Ell. La comunió de vida amb el Senyor comença amb el penediment dels pecats i la conversió; després segueix amb el creixement en la fe, l’esperança i l’amor, els quals s’alimenten mitjançant la recepció de la Paraula divina i la participació en els sagraments.

En la celebració de l’Eucaristia el Senyor ressuscitat ens para la seva taula: ens instrueix amb la Paraula i se’ns dóna Ell mateix com aliment a través del do del seu Cos i la seva Sang. Cada diumenge, Jesucrist ens fa arribar la seva invitació i ens convoca en assemblea de germans. En el text que citem a l’encapçalament podem contemplar la profecia de la invitació del Senyor a convertir-nos i a anar cap a Ell, i podem veure també l’anunci del banquet que ens ha estat preparat. La resposta a la invitació de Jesucrist és el que des del començament ha caracteritzat l’Església; Fets dels Apòstols se’n fa ressò quan en aquest verset descriu en breus paraules la vida de la primera comunitat:

Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. (Fets 2,42).

Com a cristians, ens cal escoltar i respondre positivament a la invitació del Senyor a compartir la seva taula amb Ell i amb els germans en la celebració de l’Eucaristia cada diumenge. Però avui voldria posar l’èmfasi en un altre aspecte de les invitacions del Senyor: ser constants a «escoltar l’ensenyament dels apòstols», que ens ve avui per tres canals: la Predicació, la Catequesi i el Magisteri de l’Església. En començar el curs, la Parròquia, en nom de Jesucrist, llança la invitació a la catequesi a tots els nivells: nens, adolescents, joves i adults. Davant del fet social de la Primera Comunió, hi ha un gran interès per part de moltes famílies que els seus nens facin catequesi, ¡benvinguts siguin! Ara bé, ¿per què decreix l’interès per la catequesi quan ja s’ha celebrat la primera comunió?, ¿és que el Senyor Jesús no continua convidant-nos? ¡És clar que sí! ¿Per què llavors la convocatòria a la catequesi d’adults té tan poc ressò? La formació permanent i continuada, el creixement constant en la fe i la maduració en l’amor i l’esperança, ¿no hauria de ser una preocupació important per a tot deixeble de Jesús? En programar la catequesi de postcomunió, d’adolescents i joves i d’adults, la Parròquia convida a tothom en nom del Senyor, que ha vingut perquè en Ell tinguéssim vida (cf. Joan 10,10).

Tot té un sentit més enllà del que veiem i que Déu coneix en la seva totalitat

Red Roses Desktop Background

Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més (Jn 15,1-2).

Havien demanat a un científic seriós d’estudiar les dificultats d’un roser en el període de floració. El científic es va prendre l’encàrrec amb molta responsabilitat. Primer va estudiar la terra, i va descobrir que la planta estava a prop d’una paret els fonaments de la qual arribaven fins a la tosca. La greda extreta l’havien llançada precisament al lloc on van plantar el roser. Era una terra amb història i condicionants negatius. A més, tota la pluja que queia al damunt d’aquella part de la teulada, es descarregava en el ràfec que hi havia just sobre la planta; de vegades hi havia un excés d’humitat. Mancava el sol al matí; en canvi, a la tarda n’hi havia massa pel reflex de la paret emblanquinada.

Hi havia molts perquès en la història prèvia de la terra i en la geografia del lloc. Però també els hi havia en el seu mateix ésser de roser i en la història del seu creixement: pertanyia a una varietat que no era pas la més adient per aquell clima, fou plantat fora de temps, i de petit havia sofert un accident seriós que per poc no acaba amb ell. ¡Quants traumes i condicionants! Llegir l’informe era com per desesperar-se. ¿Què es podia fer? Aparentment es tractava de circumstàncies irreversibles, o ja molt poc variables. Però aquí precisament hi havia l’equivocació. La suma de tots els perquès del passat del roser no donava cap explicació sobre el per què de la seva existència en aquell lloc i en aquelles condicions. Tots els perquès feien referència al seu passat, i eren simplement informes sobre la realitat existent i comprovable. I el que interessava de debò era el present de la planta i el seu futur.

La gent es va adreçar novament al científic per demanar-li un consell. Més que això, potser volien saber per què la planta estava precisament allí i no en un altre lloc més favorable, per què hom demanava al pobre roser que visqués aquella geografia i història amb tants condicionants negatius. I l’home, que era un científic seriós va respondre:

Això no m’ho pregunteu a mi. Pregunteu-ho més aviat al jardiner.

Era ben cert. La resposta s’integrava en un pla més ampli que el de la simple història comprovable de la planta. I el jardiner tenia un projecte global que abastava tot el jardí. Ell, en la seva saviesa, coneixia molt bé tot allò que amb la seva ciència va descobrir el científic. I tanmateix, va voler que el roser hi visqués, i que la seva existència embellís dolorosament aquell racó del jardí, tot comprometent-se a vigilar els seus cicles i a defensar la seva vida amenaçada. El jardiner estava compromès tant amb el roser com amb tota la vida i la bellesa del jardí. Això depenia d’un pla nascut en la saviesa del seu cor, i per tant mai no podria ser investigat pel científic, que reduïa la seva recerca a la mera existència de la planta individualment considerada en la seva geografia concreta.

Al metge li podràs preguntar sobre la causa del teu dolor, al psicòleg sobre l’arrel dels teus traumes, a l’historiador i al sociòleg sobre el passat que et condiciona. Però per què i per a què has estat cridat a la vida aquí i ara, això li ho hauràs de preguntar a Déu. Jesús deia: «El meu Pare és el vinyater». Des de l’eternitat, Ell ens ha pensat amb un sentit, amb un per què i un per a què, amb una missió per complir amb amor, fins i tot enmig del dolor; amb un amor que fa boniques i grans totes les coses.